 CATALUNYA TRIOMFANT: Vidres a la Sang-Ósserp-Bocc-Siroll-Udol-Assot Sala Paral-el, 62 Barcelona 11/09/25 PROMOTROES: Blood Fire Death/Hello Cleveland 11 de septiembre de 2025, no sería una diada más de Catalunya, sino que sería la diada de Metal por excelencia nunca vista. Blood Fire Death y Hello Cleveland cuando anunciaron esta velada con 6 bandas metalicas en sus diferentes vertientes, donde reinaba el Metal Extremo, aquello encendió las pupilas de todos los seguidores del Metal y enseguida el ritmo de ventas se dispararon, tanto que la Sala Paral-lel, 62 (antigua discoteca STUDI 54) consiguió congregar más de 1000 personas para un día histórico para el Metal cantado en su lengua materna: el catalán. Las puertas abrirían a las 17h, y minutos antes ya se respiraba un ambiente fenomenal, parecía que hubiéramos retrocedido a la buena época del Metal, no tanto como en los 80, pero a los 90 sí, cuando se respiraba ese jolgorio de gente esperando asiduamente la obertura de puertas. Este antiguo teatro ha pasado por varios nombres de sala, donde ha pasado de lo mejor de la Música en nuestra Barcelona, ahora le tocaba al cartel del Catalunya Triomfant formado por Vidres a la Sang, Ósserp, Siroll, Bocc, Udol y Assot. En el Hall antes de entrar a la Sala estaba repleto de los stands de las bandas, y en un día tan señalado tampoco podía faltar el stand de la edición del libro “Història i Poder del Mètal Català” de Dani Farrús, Dani Morell i Eduard Cremades, todos allí presentes. ¿Cómo iban a faltar? La mayoría eran todas caras conocidas, donde nos parábamos a saludar a un@s y a otr@s, y todos teníamos una cosa en común: una sonrisa de oreja a oreja, porque algo muy grande estaba a punto de suceder para la escena metálica catalana.
 ASSOT Sin demasiado retraso, al más puro estilo horario inglés saltarían al gran escenario de la Sala Paral-el, 62 los de Breda con su death metal descuartizador y malevolente, pero con ese ambiente frío de las montañas del interior de Catalunya. Desde un principio la sala ya estaba a reventar, no era una ocasión para saltarse la primera banda y desde un principio el respetable estuvo con todo para apoyar las bandas de nuestro territorio. Todos unidos haremos fuerza para seguir con vida nuestra escena catalana metálica, que por cierto, lo extremo reinaría este 11 de septiembre. La banda salió a por todas y en pocos instantes se comió a bocados al personal, donde no tardaron mucho en haber los primeros movimientos, y es que, su cantante no paraba ni un segundo quieto con unos guturales infernales y con su camiseta de “les quatre barres” versión Black Metal, que por cierto vi en la sala más de una camiseta.
SIROLL El sonido más contundente de la congregación del Metal Catalán se lo llevaron los de Cardona. Normalmente sus conciertos suenan descomunales, pero esta vez se coronaron en ese aspecto y con una iluminación bastante completa con unos focos rojos de fondo, como si hubiera aterrizado una nave espacial, y es que, Siroll aterrizó desde el primer instante como un auténtico torbellino. Esta banda que ahora milita como cuarteto, desde hace un tiempo contagia al personal desde el primer minuto, donde no pararon ni un segundo de moverse por todo el escenario, porque el batería no puede moverse pero no para quieto con ritmos que estallan el cerebro desde el primer momento. Una banda que cada vez va a más y expande su corrosión allá por donde va, ya que son conocidos fuera de nuestras fronteras y es una banda que con su Metal Extremo Rural te da un martillazo desde el primer santiamén.
Combo muy combativo y reivindicativo donde lo dejan claro en la temática de sus letras, donde Gou no tiene pelos en la lengua al presentar temas como ‘Acció’, ‘Hòsties’ ‘Venjança’, ‘Fatxes de Proximitat’ o ‘Més Llenya’, todos ellos no pueden faltar en sus conciertos, y está claro que por sus títulos es lo que piensan al cruzar nuestras fronteras. Aun así, por la temática en las letras de la banda no se divisaron dentro de la sala ni estelades, ni senyenres, esto no era como años remotos como el movimiento del ROCK CATALÀ, aquí se venía a unir fuerzas para hacer más fuerte nuestro METAL. En eso, Siroll son unos grandes expertos: contudentes, combativos, rabiosos y provocadores. ¿Quién da más? Podemos decir que en los últimos tiempos, Siroll es una de nuestras mejores bandas ya que tienen un directo arrollador, y el pasado 11 de septiembre lo volvieron a demostrar. MÉS LLENYA!!!!
BOCC Si con las anteriones bandas la iluminación era más colorida, a partir de Bocc todo cambiaría a luces más opacas y umbrías donde la música de los de Barcelona necesitaba esa negrura visual, ya que es la mortalidad y decadència personificada, no siendo solamente en Catalunya una de las formaciones más respetadas del gremio,, sino también del panorama estatal, y por qué no decirlo, también los conocen internaciomalmente... Saldrían a escena como trío con Emilio como capitán del barco surcando por aguas moribundas, acompañándole en las voces el bajista Andreu en substitución de Xavi. Ritmos densos y castigadores bajo una penumbra que nos apretaba la respiración desde que comenzaron con ‘Camp dels Cemats’. Prosiguieron con el tema homónimo de su único disco “Dolça Mort en els Llims del Rec Comtal”.
ni hacer posturitas, solamente con su devastadora presencia musical te dejan con la sangre helada. ¡Sublimes! UDOL Era hora del levantar el pie del accelerador en agresividad y deavastación, pero no en decadencia ya que los de Caldes de Montubuí se guían por los senderos decadentes pero guiados por los vientos del Sludge/Doom Meatl. El doblete consiguió meternos en su mundo adoctrinado por la mitología de la Antigua Catalunya, donde su baterista/cantante Adrià recitaba los temas como si de una poesía ancestral se tratase, todo ello con voces limpias y un tanto angelicales. En la parte izquierda del escenario se encontraba Roke, guitarrista con una gran pedalera que sacaba unos sonidos tan funestos como abstractos, donde las estridencias, experimentación y sinfonía también hicieron uso de razón. La banda con un disco hastal el momento, ‘El Regne’, se marcaron un concierto un tanto disfante al resto, pero tampoco iban muy desencaminados ya que su vertiene más melódica tampoco distaba tanto de ese doom en una vertiente de los gloriosos Candlemass. Udol también formó parte de esta fecha histórica para nuestro Metal Patrio, que no olvidaremos tan fácilmente, por no decir que vivirá eternamente en nuestras retinas. VIDRES A LA SANG Llegaría el turno de la banda que la mayoría de los assistentes estaba esperando, sin desmerecer a las otras bandas ya que hicieron actuaciones fabuloses, cada una en su vertiente. Pero, Vidres a la Sang no solo es una banda de referencia para el Blackened Death Metal de nuestros parajes, sino también para el resto del país. Seguramente, como la mayoría que estaba ahí ya han visto unas cuantas veces a los secuaces de Eloi Boucherie, pero cada concierto de Vidres es una hermandad unida cantando a plena pulmón los temas más clásicos de la banda, y otros nuevos también ya son aceptados como verdaderos himnos, donde el nuevo disco recupera en algunos temas ese Black Metal de antaño, sin perder esa progresividad y emotividad que siempre ha tenido en el trasfondo de sus composiciones. Verdaderamente fue muy emotivo como ver más de 1000 personas coreaban los temas de esta leyenda viva de nuestro Black Death: VIDRES A LA SANG!!!  Aparte de los clásicos, era de esperar que presentarían temas del nuevo disco “Virtut del Desencís” y empezaron con el tema más blacker del disco, ‘Màrtirs’. El tema idóneo para conenzar el concierto, ya que esa entrada futurista le da el carisma que solo Vidres puede causar, y cuando entraba Eloi recitando con su voz desgarrada la sala se vino abajo… Otro gran himno con esos coros tan limpios y particulares que toda la sala cantó a pulmón abierto. Giraron la mirada hacia atrás para rescatar su era más primigenia con ‘La Terra i Tú’, para después volver a su época más novedosa con ‘Salveu-me els Ulls’, que esta última época es más de experimentación y progresividad, pero el trasfondo de Vidres sigue estando ahí. Y es que, como nos dijo Eloi en una entrevista: “Si no fuera por la magia que desprende Albert en sus cuerdas, Vidres a la Sang no existiría”. Totalmente de acuerdo, sabe cómo enfocar cada disco en una etapa diferente de la banda, y nunca se equivoca… Volveríamos al disco nuevo con ‘L'Elegia dels Innocents’ y ‘Records a l'Oblit’. Después de esto caerían los clásicos que todo el mundo estaba esperando, no queremos decir que los últimos discos hayan caído como un jarrón de agua fría sobre los fans, pero como pasa con todas las bandas, los temas más legendarios son los que hacen subir más rápido el agua en ebullición. Primero con ‘Amb tota Rancúnia’, más tarde con ‘L´Òrbita del Cor’ y ‘Som’, y como era de esperar, se despidieron con ‘Els Vents Bufen a Favor’. Uno de los coros más coreados y nostálgicos del Metal Extremo Catalán, donde la sala se vino abajo y después de esto alguna reforma tendrán que hacer en la Sala Paral-lel, 62. Como decía, una banda bien famosa en este país, no en Catalunya, jeje: “Siempre estáis allí, un titulo de una banda bastante famosa de heavy de la península ibérica la podríamos compaginar con el publica de Vidres... No importa si Vidres saca disco o no, un concierto de esta gente siempre arrastra multitud de seguidores donde se dejan la garganta en esos temas como una verdadera HERMANDAD UNIDA. Como dijo Eloi en el concierto; no daba crédito a lo vivido esa noche, supongo la mayoría de los asistentes tampoco, pero entre todos conseguimos que el “Mètal Català” esté más vivo que nunca. ÓSSERP Después del listón tan alto que había dejado Vidres a la Sang era la hora de ÓSSERP. No era una velada a ver quién hacía su mejor concierto, sino que era una unión para demostrar que en estas tierras hay mucha calidad en todas las vertientes del Metal, ya no hablamos solamente de Metal Extremo, porque no todas las bandas de aquella gran diada pertenecían a las sonoridades más extremas. Ahora le tocaba el turno a Ósserp, banda de deathgrind muy reconocida por todas partes, no solo aquí en Catalunya, España, sino también en el resto de mundo, ya que su “Els Nous Cants de la Sibil·la” (2022) ha llega hasta los oídos de Sudamérica. Una cosa que encontramos en falta fue la segunda voz de Xavi, quien le da empuje a esa vertiente más grind de la banda. Pero, Vali supo llevar a remolque bien todos los temas con una agresividad tajante y visceral, pero echamos en falta esa parte más grind de la banda…
Blood Fire Death y Hello Cleveland daros las gracias por concedernos una ceremonia tan mágica. Una Sala Paral-el abarrotada con bandas solamente cantando en catalán, una hazaña emblemática que todavía no hemos despertado de este sueño. Pero, de aquí a unos años se hablará de un 11 de septiembre de 2025 como una fecha histórica del Metal Catalán, y tan recordada como cuando sacó el primer disco Maiden, Black Sabbath, Death o Mayhem… CRÒNICA EN CATALÀ 11 de setembre de 2025, no seria una diada més de Catalunya, sinó que seria la diada de Metall per excel·lència mai vista. Blood Fire Death i Hello Cleveland quan van anunciar aquesta vetllada amb 6 bandes metàliques en les seves diferents vessants, on regnava el Metall Extrem, allò va encendre les pupil·les de tots els seguidors del Metall i de seguida el ritme de vendes es van disparar, tant que la Sala Paral-lel, 62 (antiga discoteca STUDI 54) va aconseguir congregar més de 1000 persones per a un dia històric per al Metall cantat en la seva llengua materna: el català. Les portes s´obririen a les 17h, i minuts abans ja es respirava un ambient fenomenal, semblava que haguéssim retrocedit a la bona època del Metall, no tant com en els 80, però als 90 sí, quan es respirava aquesta xerinola de gent esperant assíduament l'obertura de portes. Aquest antic teatre ha passat per diversos noms de sala, on ha passat del millor de la Música en la nostra Barcelona, ara li tocava al cartell del Catalunya Triomfant format per Vidres a la Sang, Ósserp, Siroll, Bocc, Udol i Assot. En l'Hall abans d'entrar a la Sala estava replet dels estands de les bandes, i en un dia tan assenyalat tampoc podia faltar l'estand de l'edició del llibre “Història i Poder del Mètal Català” de Dani Farrús, Dani Morell i Eduard Cremades, tots allà presents. Com anaven a faltar? La majoria eren totes cares conegudes, on ens paràvem a saludar a uns i altres, i tots teníem una cosa en comú: un somriure d'orella a orella, perquè una cosa molt gran estava a punt de succeir per a l'escena metàl·lica catalana. ASSOT Sense massa retard, al més pur estil horari anglès saltarien al gran escenari de la Sala Paral-el, 62 els de Breda amb el seu death metal descuartitzador i malevolent, però amb aquest ambient fred de les muntanyes de l'interior de Catalunya. Des d'un principi la sala ja estava de gom a gom, no era una ocasió per a saltar-se la primera banda i des d'un principi el respectable va estar amb tot per a donar suport a les bandes del nostre territori. Tots units farem força per a seguir amb vida la nostra escena catalana metàl·lica, que per cert, l'extrem regnaria aquest 11 de setembre. La banda va sortir per totes i en pocs instants es va menjar a besades al personal, on no van trigar molt a haver-hi els primers moviments, i és que, el seu cantant no parava ni un segon quiet amb uns guturals infernals i amb la seva samarreta de “les quatre barres” versió Black Metall, que per cert vaig veure a la sala més d'una samarreta. Un temps assignat per banda d'uns 45 minuts van ser suficients per a repasar la seva breu discografia on només consten de dos discos, però realment cruels i lúgubres per a mantenir en peu la sala des que van obrir amb ‘Espasa de Virtut’. Més tard ens van sodomitzar amb temes com ‘1714’, ‘Cap d'Estopes’, ‘Pedra Gentil’ o ‘El Sot de l'infern’. El punt final el van posar amb ‘Territori Hòstil’, pertanyent del seu disc del 2015 però molt actual encara. Tant les bandes com els grups van fer saber la ràbia continguda pels temps que corren, amb algun missatget per a Esapanya… La cosa no podia començar millor, donant un cop sobre la taula i dient que per aquests terres tenim molta qualitat en tots els vessants del Metall. SIROLL El so més contundent de la congregació del Metall Català se'l van emportar els de Cardona. Normalment els seus concerts sonen descomunals, però aquesta vegada es van coronar en aquest aspecte i amb una il·luminació bastant complerta amb uns focus vermells de fons, com si hagués aterrat una nau espacial, i és que, Siroll va aterrar des del primer instant com un autèntic remolí. Aquesta banda que ara milita com a quartet, des de fa un temps contagia al personal des del primer minut, on no van parar ni un segon de moure's per tot l'escenari, perquè el bateria no pot moure's, però no parar quiet amb ritmes que esclaten el cervell des del primer moment. Una banda que cada vegada va a més i expandeix la seva corrosió allà per on va, ja que són coneguts fora de les nostres fronteres i és una banda que amb el seu Metall Extrem Rural et dona una martellada des del primer minut. Banda molt combativa i reivindicativa on ho deixen clar en la temàtica de les seves lletres, on Gou no té pèls en la llengua en presentar temes com ‘Acció’, ‘Hòsties’ ‘Venjança’, ‘Fatxes de Proximitat’ o ‘Més Llenya’, tots ells no poden faltar en els seus concerts, i és clar que pels seus títols és el que pensen en travessar les nostres fronteres. Així i tot, per la temàtica en les lletres de la banda no es van albirar dins de la sala ni estelades, ni senyeres, això no era com a anys remots com el moviment del ROCK CATALÀ, aquí es venia a unir forces per a fer més fort el nostre METALL. En això, Siroll són uns grans experts: contundents, combatius, rabiosos i provocadors. Qui dona més? Podem dir que en els últims temps, Siroll és una de les nostres millors bandes ja que tenen un directe irresistible, i el passat 11 de setembre ho van tornar a demostrar. MÉS LLENYA!!!! Entre banda i banda teníem un espai d'uns 15 minuts per a xerrar i comentar la jugada al carrer, on si que es podien veure algunes estelades i senyeres, però no en multitut. Una altra gent aprofitava per a fer un birra ràpida en el mític bar heavy de Barcelona Hell Awaits, que justament estava davant ja que dins de la sala et cobraven 5€. Cadascun ho gaudia a la seva manera, però al final tothom va sortir amb un somriure pletòric i haver gaudit d'un gran dia. BOCC Si amb les anteriors bandes la il·luminació era més acolorida, a partir de Bocc tot canviaria a llums més opaques i ombries on la música dels de Barcelona necessitava aquesta negror visual, ja que és la mortalitat i decadència personificada, no sent solament a Catalunya una de les formacions més respectades del gremi,, sinó també del panorama estatal, i per què no dir-ho, també els coneixen internaciomalment... Sortirien a escena com a trio amb Emilio com a capità del vaixell solcant per aigües moribundes, acompanyant-li en les veus el baixista Andreu en substitució de Xavi. Ritmes densos i castigadors sota una penombra que ens estrenyia la respiració des que van començar amb ‘Camp dels Cemats’. Van prosseguir amb el tema homònim del seu únic disc “Dolça Mort en els Llims del Rec Comtal”. El trident va repassar temes d'ara endavant d'aquest com a ‘Sota la Creu Coberta, ‘La Forja dels Cranis’ o ‘Ànima d Acer’, on Linares bastonejava els seus tambors d'una manera una miqueta peculiar amb una pegada seca i mortuòria, donant-li molta més crueltat i sofriment al seu edulcorant death-doom. Una sala petadíssima, però aquí no hi havia mosh-pit o similars com en les anteriors bandes, això era un moviment de cap però sense saber en quina direcció dirigir-se, on tots nosaltres estàvem envolts en un mantell abstracte i pertorbador. I per a acabar-nos de perdre'ns en el fossat més profund de Bocc ens van assotar amb ‘Icones del Fracàs’. Bocc és d'aquestes bandes que no necessita ni parlar massa, ni moure's, ni fer posturetes, solament amb la seva devastadora presència musical et deixen amb la sang gelada. Sublims! UDOL Era hora d´aixecar el peu del accelerador en agressivitat i devastació, però no en decadència ja que els de Caldes de Montubuí es guien per les senderes decadents però guiades pels vents del Sludge/Doom Meatl. El doblet va aconseguir ficar-nos en el seu món adoctrinat per la mitologia de l'Antiga Catalunya, on el seu bateria/cantant Adrià recitava els temes com si d'una poesia ancestral es tractés, tot això amb veus netes i una miqueta angelicals. En la part esquerra de l'escenari es trobava Roke, guitarrista amb una gran “pedalera” que treia uns sons tan funestos com abstractes, on les estridències, experimentació i simfonia també van fer ús de raó. La banda amb un disc fins el moment, ‘El Regne’, es va marcar un concert una miqueta distant a la resta, però tampoc anaven molt desencaminats ja que la seva vertient més melòdica tampoc distava tant d'aquest doom en un vessant dels gloriosos Candlemass. Udol també va formar part d'aquesta data històrica per al nostre Metall Patri, que no oblidarem tan fàcilment, per no dir que viurà eternament en les nostres retines. VIDRES A LA SANG Arribaria el torn de la banda que la majoria dels assistents hi estaven esperant, sense desmerèixer a les altres bandes ja que van fer actuacions fabuloses, cadascuna en el seu vessant. Però, Vidres a la Sang no sols és una banda de referència per al Blackened Death Metal dels nostres paratges, sinó també per a la resta del país. Segurament, com la majoria que era allàí ja han vist unes quantes vegades als sequaços de Eloi Boucherie, però cada concert de Vidres és una germanor unida cantant a ple pulmó els temes més clàssics de la banda, i altres nous també ja són acceptats com a veritables himnes, on el nou disc recupera en alguns temes aquest Black Metall d'antany, sense perdre aquesta progressivitat i emotivitat que sempre ha tingut en el rerefons de les seves composicions. Veritablement va ser molt emotiu veure més de 1000 persones com corejaven els temes d'aquesta llegenda viva del nostre Black Death: VIDRES A LA SANG!!! A part dels clàssics, era d'esperar que presentarien temes del nou disc “Virtut del Desencís” i van començar amb el tema més blacker del disc, ‘Màrtirs’. El tema idoni per començar el concert, ja que aquesta entrada futurista li dona el carisma que només Vidres pot causar, i quan entrava Eloi recitant amb la seva veu estripada la sala es va ensorrar… Un altre gran himne amb aquests cors tan nets i particulars que tota la sala va cantar a pulmó obert. Van girar la mirada cap enrere per a rescatar la seva era més primigènia amb ‘La Terra i Tu’, per a després tornar a la seva època més nova amb ‘Salveu-em els Ulls’, que aquesta última època és més d'experimentació i progressivitat, però el rerefons de Vidres continua sent aquí. I és que, com ens va dir Eloi en una entrevista: “Si no fos per la màgia que desprèn Albert en les seves cordes, Vidres a la Sang no existiria”. Totalment d'acord, sap com enfocar cada disc en una etapa diferent de la banda, i mai s'equivoca… Tornaríem al disc nou amb ‘L'Elegia dels Innocents’ i ‘Rècords a l'Oblit’. Després d'això caurien els clàssics que tothom estava esperant, no volem dir que els últims discos hagin caigut com un gerro d'aigua freda sobre els fans, però com passa amb totes les bandes, els temes més llegendaris són els que fan pujar més ràpid l'aigua en ebullició. Primer amb ‘Amb tota Rancúnia’, més tard amb ‘L´Òrbita del Cor’ i ‘Som’, i com era d'esperar, es van acomiadar amb ‘Els Vents Esbufeguin a favor’. Un dels cors més corejats i nostàlgics del Metall Extrem Català, on la sala es va ensorrar i després d'això alguna reforma hauran de fer a la Sala Paral-lel, 62. Com deia, una banda ben famosa en aquest país, no a Catalunya, hehe: “Siempre estáis allí, un títol d'una banda bastant famosa de heavy de la península ibèrica la podríem compaginar amb el públic de Vidres... No importa si Vidres treu disc o no, un concert d'aquesta gent sempre arrossega multitut de seguidors on es deixen la gola en aquests temes com una veritable GERMANOR UNIDA. Com va dir Eloi en el concert; no donava crèdit al viscut aquesta nit, suposo la majoria dels assistents tampoc, però entre tots aconseguim que el “Mètal Català” estigui més viu que mai. ÓSSERP Després del llistó tan alt que havia deixat Vidres a la Sang era l'hora d´ÓSSERP. No era una vetllada a veure qui feia el seu millor concert, sinó que era una unió per a demostrar que en aquestes terres hi ha molta qualitat en tots els vessants del Metall, ja no parlem solament de Metall Extrem, perquè no totes les bandes d'aquella gran diada pertanyien a les sonoritats més extremes. Ara li tocava el torn a Ósserp, banda de deathgrind molt reconeguda pertot arreu, no sols aquí a Catalunya, Espanya, sinó també en la resta de món, ja que el seu “Els Nous Cants de la Sibil·la” (2022) ha arribat fins a les oïdes de Sudamèrica. Una cosa que vam trobar en falta va ser la segona veu de Xavi, qui li dona embranzida a aquest vessant més grind de la banda. Però, Vali va saber portar a remolc bé tots els temes amb una agressivitat categòrica i visceral, però vam trobar a faltar aquesta part més grind de la banda… Una cosa va quedar clara, Ósserp va ser la banda més extrema sonant veritablement apocalíptics i demencials, on van fer un repàs de la seva carrera des de la seva època més primigènia fins a la més actual, però es van centrar majorment en els seus dos darrers discos: “Al Meu Pas S'alça la Mort” i “Els Nous Cants de la Sibil·la”. Un final apoteòsic amb 6 bandes que van demostrar que per aquí es fa molt bon Metall, i res a envejar a les bandes de fora, només hem de veure el cas en Ósserp, una de les bandes més respectades generalment parlant del Deathgrind. VISCA EL VERITABLE METALL CATALÀ!!! Blood Fire Death i Hello Cleveland donar-vos les gràcies per concedir-nos una cerimònia tan màgica. Una Sala Paral-lel de gom a gom amb bandes solament cantant en català, una gesta emblemàtica que encara no hem despertat d'aquest somni. Però, d'aquí a uns anys es parlarà d'un 11 de setembre de 2025 com una data històrica del Metall Català, i tan recordada com quan va treure el primer disc Maiden, Black Sàbat, Death o Mayhem… METAL FRIENDS Texto y fotos: Black Torher
0 Comentarios
Deja una respuesta. |
BLACK FRIDAY METAL FRIENDS
Archivos
Febrero 2026
|
